Acords Els amics de les Arts, Monsieur Cousteau; Especies per catalogar

Monsieur Cousteau (versió 3.0, la definitiva... espero)

1)SOL---------------sim----------
Parli’m d’aquells móns llunyans,
--------fam#7----FA#7-----SOL
de les espècies per catalogar
----------sim7----------fam#7-FA#7
que ningú mai ha vist abans.

1)Porti’m a aquells mars remots,
on els indicadors de profunditat
diuen que és de valents baixar.

2)SOL---------FA#7-sim(7)-----LA------------
.........................Un viatge fragmentat.
SOL---------FA#7-sim(7)-LA------------
..................Un fascicle setmanal.
mim7--------FA#7-sim(7)---LA------------.
..............Sóc l’home que busca.
SOL----------------LA--------------sim----LA----SOL
Perquè sempre he volgut ser part d’una tripulació.
SOL----------------LA---------------sim------LA---SOL---------FA#---------sim
Perquè no hi ha color si em fa dir què vull ser de gran: Jo, Jacques Cousteau.

1)Mil balenes a tocar.
Sentir l’electrostàtica i el mar.
Calypso ve, Calypso va.

1*)Ser-hi sense haver-hi estat.
Veure els colors dels esculls de corall.
                   -------fam#7
Vostè escafandre, jo xandall
-----------FA#7--------------SOL
confiï amb mi, anem més avall!
2)................Que amb aquest comandament
.................puc eternitzar el moment
.................o puc tornar enrere.
Perquè sempre he volgut ser part d’una tripulació.
Que jo amb vostè vull anar tan lluny, tan lluny que no hi arribi la ficció.

Perquè sempre he volgut ser part d’una tripulació.
Perquè hi ha coses noves sota el sol que esperen un explorador.


3)SOL----------sim------LA----------------FA#7------------SOL
Monsieur Cousteau, per què a vostè els taurons no li fan por?
SOL-------------sim-----LA-FA#7
Monsieur Costeau, no no no

3)Monsieur Cousteau, a mi no em cal l’Alta Definició.
Monsieur Cousteau, com més avall te’n vas, hi ha més pressió.
Monsieur Cousteau, creuant l’oceà des d’una habitació.
Monsieur Cousteau, la mare em crida des del menjador.

**Les modificacions d'aquesta versió 3.0 han sortit a partir de la proposta que en roger a penjat a la web de la cuerda (en teniu els detalls als comentaris) i que crec que s'ajusten més a la cançó original.  Jo l'he simplificat una mica per fer-m'ho més senzill de tocar.  Moltes gràcies Roger per la feina feta.

Pegados (un musical diferente)

Si bé per una banda pintava molt be el fet que fos en un format petit i proper, que l'argument pogués donar molt de joc, que hagués passat d'una sala petita a una més gran i que , vaja , portes al cartell un Max al millor espectacle musical... aquest musical em feia una mica de por un cop vist el video promocional.

I els meus temors es van confirmar.  Llastima.
No li treurem els merits que té, que en son força (que dos actors aguantin "enganxats" tot el musical, piano en directe...), pero sincerament em semblen que li falta una bona posada a punt i una millor feina de direcció.
Jo dec portar la contraria al mon sencer, pero el personatge de la infermera (que representa que s'emporta tots els mèrits) el trobo massa exagerat (com deia un que jo sé "semblen els pastorets del meu poble" ).  També li discutiria molts dels dialegs ( humor molt molt facil), algunes cançons que encara no se que hi pinten i vaja...  que d'una molt bona idea n'ha sortit una obra molt millorable .
Això si, 12 € preu de promoció abans no pleguin, sempre és d'agrair.  

Acords Very Pomelo, Remei ; Xurrac Asclat

*Remei

(SOL---SOL7 per intro)

1--DO-FA---------------------MI---lam
Remei,  em surten coses a la pell
--------------------------DO-FA---------------------MI------------lam
He començat a perdre el seny i no és culpa ni del Barça ni del Govern.

1)Vegem,el primer cop va ser a l'estiu.
Recordo que em vaig banyar al riu amb unes xancles especials que em va deixar el meu germà.

2)FA------------------------------DO-----------------------------------------
On hem d'anar? Entre poc i massa. Fotrem tot Flix dins d'una estació espacial.
FA----------------------------------------SOL#-SOL7#
Ja m' imagino a l' oncle Jaume per la NASA.

1)Remei donam una solució.
Res de pomades ni locions.No em faigos anar a demanar a la farmàcia d' Ascó.

2)On hem d'anar? Entre poc i massa. Fotrem tot Flix dins d'una estació
------------------------------------------SOL#-SOL7x2
Ja m' imagino a l' oncle Jaume per la NASA

(instrumental seguint els acords 1)

--DO-FA---------------------MI---la
Remei,  em surten coses a la pell

FA------------------------------DO-----------------------------------------
On hem d'anar? Entre poc i massa. Fotrem tot Flix dins d'una estació espacial.

FA---------------------------------------------DO--------------------DO7--------------
Ja m' imagino a l' oncle Jaume per la NASA fotent-se un carajillo fora a la terrassa.
FA----------------------------------------SOL#-SOL7
Si no fos pel mal d'esquena i pel reuma...


com no es pot fer el final de mig minut instrumental que hi fan, es pot acabar
 ...SOL#-SOL7x2
--DO-FA---------------------MI---lam
Remei,  em surten coses a la pell


 queda prou arreglat

No he trobat un viedo amb l'actuació sola d'aquesta canço, hi ha un concert de radio 3 penjat a la xarxa

Acords Roger Mas, El rei de les coses; Mística domèstica

El rei de les coses (versio2.0)


sageta al 3rtrast

1)mi------------SOL--------SI7
Tant d'esforç per ser algú,
mi---------SOL---------SI7
tot i sabent cap on vas,
DO---------SOL-----------RE--------mi
s'està menjant tots els teus cacauets,
---------DO----------SOL-------RE
la il·lusió amb què vas començar.

1)Però hi ha un lloc prop d'aquí
on ningú no et darà res,
un mar de boira on s'emmiralla el sol
cobreix totes les valls del país.

mi--------LA-----mi----------LA-------mi---------LA------mi---------LA---
Dalt a muntanya ens crema la cara el rei de les coses, que és mitja vida,
mi----------LA------mi---------LA-----mi-------LA-----------mi-------LA-------SI7
treu-te la roba, estira't a l'herba, dalt a muntanya el neguit s'aquieta i dorm.

1)Però algun dia hauràs de baixar,
tot i que no entens per què,
no saps què fer amb la teva solitud,
t'han fet per viure en un formiguer.

1)Síndrome de Peter Pan,
tot ha de ser al teu gust,
les coses no es canvien com els canals de televisió,
de la veritat, no n'has de tenir por.



mi--------LA-----mi----------LA-------mi---------LA------mi---------LA---
Dalt a muntanya ens crema la cara el rei de les coses, que és mitja vida,
mi----------LA------mi---------LA-----mi-------LA-----------mi-------LA-------SI7
treu-te la roba, estira't a l'herba, dalt a muntanya el neguit s'aquieta i dorm.
mi-----------LA-----mi---------LA-----DO----------RE----mi-----------LA
Cargol treu banya i mira a la cara el rei de les coses, que és mitja vida,
DO-----------RE-----SI7---LA---dom----FA---------mi-------LA---------SI7*
treu-te la roba, estira't a l'herba, dalt a muntanya el neguit s'aquieta i dorm. 

DO--------SOL----------RE----------mi
Un mar de boira on s'emmiralla el sol
--------DO---------SOL--------RE--------mi
cobreix totes les valls d'un país inventat.


*Aquesta ultima linea, es la part de la canço que més maldecaps m'ha donat, de fet no acabo d'estar-ne segur.  Al disc hi ha un canvi de to amb uns arranjaments de  violins o el que sigui de fons.  el DO-RE (.. el rei de les coses...)  queda bé pero la part SI7-LA-dom-FA (estira't a l'herba, dalt a muntanya el neguit )  es una solució de compromís. (De fet a la versió 1.0 tenia uns alres acords)
en el video que he trobat de fet no fa el canvi que apareix al disc o sigui que, com a mal menor es pot continuar amb mi LA fins el final.

Burundanga

Suposo que la faran a una sala més gran  ( crec que el text i el muntatge o demanen) pero sempre es un gust poder gaudir de la proximitat que proporciona la sala flyhard.
Burundanga es la nova (crec que fa temps la tenia al calaix) comedia d'en Galceran.  Més en la linea dels embolics de Dakota o Cancun  que de les més intrigants Paraules Encadenades o Carnaval, esdevé una proposta fàcil i agraïda .
Segurament el que més donarà a parlar és el fet d'atrevir-se a fer humor negre amb el terrosime d'ETA de fons, però no es l'únic trumfo de l'obra,en Carles Canut dona un magnific contrast a la resta de la companyia (habituals a la flyhard) i amb la seva sobrietat i taules dona una empenta quan el ritme corria el risc de decaure. I com no, Roser Blanch... una debilitat que tinc, no em cal burundanga per confesar-ho!
Par altra banda però, crec que a la obra li falta una mica de rodatge i acabar de pulir alguns gags i histrionismes innecessaris. 
Pero vaja... no deixa de ser tot un Galceran, aposta segura.